Ir al contenido

Sala Flyhard

De Mexpedia
Sala Flyhard
Localización
Ubicación Carrer d'Alpens, 3, 08014 Barcelona
Información general
Inauguración 2010
Detalles técnicos
Superficie 120 m²
Otra información
N.º de asientos 45
Página no enlazada a Wikidata y añade el enlace en español: Sala Flyhard.

Sala Flyhard es una sala de teatro independiente de pequeño formato en el barrio de La Bordeta de Barcelona

Fundada en 2010 por los actores Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers, Sergio Matamala y por el dramaturgo Jordi Casanovas. Desde el año 2014 está dirigida por Clara Cols y Sergio Matamala. Los espectáculos que representan son siempre producciones propias y están centradas mayoritariamente en teatro catalán contemporáneo[1]

La Sala tiene capacidad para unos cuarenta y cinco espectadores aproximadamente. Está situada en la calle Alpens, número 3, en el barrio de La Bordeta. Con una superficie total de unos 120 m², consta de tres recintos: almacén y servicios, vestíbulo y acceso y la sala propiamente dicha, que se organiza normalmente con tres hileras de butacas a ambos lados del espacio escénico central.[2]

Antes de su uso teatral, el local era el almacén de un taller de coches.[3]

Producciones y programación

[editar | editar código]

En 2006 se funda la productora teatral Flyhard Produccions. 4 años más tarde, la Sala Flyhard inicia la actividad como sede de la compañía. Con un núcleo inicial formado por un grupo de jóvenes de Villafranca del Panadés: el director y dramaturgo Jordi Casanovas, y las actrices y actores Roser Blanch, Clara Cols, Sergio Matamala y Pablo Lammers. El nombre de la sala y la compañía proviene del texto Neoburning Generation, de 2005. La compañía presenta varios montajes en espacios escénicos de pequeño formato como ÁREAtangent (en el barrio del Raval) y otros como la Sala Beckett, el Versus Teatro o Cal Bolet de Villafranca del Panadés, hasta que con la trilogía Hardcore Videogames (Wolfenstein, Tetris o City /SimCity) obtienen cierta repercusión, con éxito de crítica y público.[2]

La programación de Sala Flyhard se basa principalmente en teatro de texto de jóvenes autores catalanes.[4] Algunas de las obras que han pasado por su cartelera son: Un hombre con gafas de pasta, de Jordi Casanovas (octubre de 2010); Litus, de Marta Buchaca (mayo de 2012), Tortugas: la desaceleración de las partículas, de Claudia Cedó (noviembre de 2014); El polvo, de Llàtzer Garcia (marzo de 2014), o El rey tuerto, de Marc Crehuet (febrero de 2013).

Por su labor, en 2015 el teatro recibió el Premio de la Crítica de Barcelona como Mejor Sala de Teatro.[2]

Publicaciones

[editar | editar código]
Archivo:Ediciones Flyhard.jpg
Publicaciones de Edicions Sala Flyhard de 2023 y 2024.

Además de productora y sala, también publica las piezas que produce en formato de tipo de bolsillo bajo su propio sello: Edicions Sala Flyhard en su colección Teatre contemporani català.[5][6]

  • La pols, de Llàtzer Garcia (2014). ISBN 978-84-940881-7-9.
  • New Order, de Sergi Pompermayer (2014). ISBN 978-84-940881-8-6.
  • Smiley. Una història d'amor, de Guillem Clua (2014). ISBN 978-84-940881-0-0.
  • Tortugues. La desacceleració de les partícules, de Clàudia Cedó (2015). ISBN 978-84-943482-0-4.
  • Mata el teu alumne, de Carles Mallol (2015). ISBN 978-84-943482-1-1.
  • Caixes, de Marc Artigau (2015). ISBN 978-84-943482-2-8.
  • Sunday Morning, de Carol López (2016). ISBN 978-84-943482-3-5.
  • L'última nit del món, de Llàtzer Garcia, inspirada en relats de Richard Matheson, Ray Bradbury i Charles Beaumont (2016). ISBN 978-84-943482-4-2.
  • L'home sense veu, de Clàudia Cedó (2016). ISBN 978-84-943482-5-9.
  • Es fa fosc, de Jordi Centelles (2016). ISBN 978-84-943482-6-6.
  • Refraccions, de Concha Milla (2016). ISBN 978-84-943482-7-3.
  • #Lifespoiler, de Marc Angelet i Alejo Levis (2016). ISBN 978-84-943482-8-0.
  • El niño de la tele, de Marc González de la Vega i Rubén Ramírez (2016). ISBN no disponible.
  • La noia de la làmpada, de Marta Aran (2017). ISBN 978-84-943482-9-7.
  • Sàpiens, de Roc Esquius (2018). ISBN 978-84-948105-0-3.
  • AKA (Also Known As), de Daniel J. Meyer (2018). ISBN 978-84-948105-1-0.
  • Ovelles, de Yago Alonso i Carmen Marfà (2018). ISBN 978-84-948105-2-7.
  • Estat d'excepció, de Carla Torres (2019). ISBN 978-84-948105-3-4.
  • Els dies mentits, de Marta Aran (2019). ISBN 978-84-948105-4-1.
  • Jacuzzi. Un musical electoral, de Marc Rosich, amb música de Clara Peya (2019). ISBN 978-84-948105-5-8.
  • Lo nuestro, d'Eugènia Manzanares (2019). ISBN 978-84-948105-6-5.
  • El pequeño poni, de Paco Bezerra (2019). ISBN 978-84-948105-7-2.
  • Instruccions per enterrar un pare, de Yago Alonso i Carmen Marfà (2019). ISBN 978-84-948105-8-9.
  • Estigmes, de Concha Milla (2019). ISBN 978-84-948105-9-6.
  • L'Habitació Blanca, de Josep Maria Miró (2021). ISBN 978-84-123650-1-6.
  • Família (IM)possible, de Carol López (2022). ISBN 978-84-123650-2-3.
  • El sensespai, de Lara Díez Quintanilla (2022). ISBN 978-84-123650-3-0.
  • La pell fina, de Carmen Marfà i Yago Alonso (2022). ISBN 978-84-123650-4-7.
  • Austràlia, d'Israel Solà (2022). ISBN 978-84-123650-5-4.
  • La nit del peix kiwi, de Josep Julien (2022). ISBN 978-84-123650-6-1.
  • Sílvia, de Glòria Balañà Altimira (2023). ISBN pendiente de confirmar.
  • Una butaca al Pol Nord, de Mercè Sarrias (2023). ISBN 978-84-123650-8-5.
  • Fake It. Fes-ho veure fins que et surti, de Marta Aran i Pau Coya (2024). ISBN 978-84-123650-9-2.
  • Breu introducció al western, de Joan Yago (2024). ISBN 978-84-128408-0-3.
  • Em dic Josep, de Marc de la Varga (2024). ISBN 978-84-128408-1-0.
  • Passaran coses fantàstiques, de Sílvia Navarro i Perramon i Jordi Casado i Olivas (2024). ISBN 978-84-128408-2-7.
  • Mary, de Lara Díez Quintanilla (2024). ISBN 978-84-128408-3-4.
  • La viatgera, de Gemma Rodríguez (2025). ISBN 978-84-128408-4-1.
  • Loop, de Ramon Madaula (2025). ISBN 978-84-128408-5-8.

Referencias

[editar | editar código]
  1. ↑ Juanico Llumà, Núria (29 desembre 2020). «El 2020 en 10 moments teatrals». Ara: pp. 28-29. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Alcázar Serrat, Ivan. «Sala FlyHard». En Institut del Teatre (reconeixement), ed. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Consultado el 7 de febrero de 2022. 
  3. ↑ Espelta, Rubén Garcia (16 de noviembre de 2020). «La Sala Flyhard celebra 10 anys d'història amb un documental - Revista Teatre Barcelona». Teatre Barcelona (en catalán). Consultado el 17 de junio de 2026. 
  4. ↑ 3CatInfo (31 de enero de 2026). «La Sala Flyhard: 15 anys cultivant èxits teatrals des d'una "capsa de llumins"». 3CatInfo (en catalán). Consultado el 17 de junio de 2026. 
  5. ↑ «Sala FlyHard - Llibres.cat | Llibreria online en català | La Impossible Llibreters Barcelona». www.llibres.cat (en catalán). Archivado desde el original el 8 de marzo de 2026. Consultado el 17 de junio de 2026. 
  6. ↑ Flyhard, Sala. «Ediciones Flyhard | Sala Flyhard». www.salaflyhard.com. Consultado el 17 de junio de 2026. 

Enlaces externos

[editar | editar código]