Sala Flyhard
| Sala Flyhard | ||
|---|---|---|
| Localización | ||
| Ubicación | Carrer d'Alpens, 3, 08014 Barcelona | |
| Información general | ||
| Inauguración | 2010 | |
| Detalles técnicos | ||
| Superficie | 120 m² | |
| Otra información | ||
| N.º de asientos | 45 | |
Sala Flyhard es una sala de teatro independiente de pequeño formato en el barrio de La Bordeta de Barcelona
Origen
[editar | editar código]Fundada en 2010 por los actores Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers, Sergio Matamala y por el dramaturgo Jordi Casanovas. Desde el año 2014 está dirigida por Clara Cols y Sergio Matamala. Los espectáculos que representan son siempre producciones propias y están centradas mayoritariamente en teatro catalán contemporáneo[1]
Espacio
[editar | editar código]La Sala tiene capacidad para unos cuarenta y cinco espectadores aproximadamente. Está situada en la calle Alpens, número 3, en el barrio de La Bordeta. Con una superficie total de unos 120 m², consta de tres recintos: almacén y servicios, vestíbulo y acceso y la sala propiamente dicha, que se organiza normalmente con tres hileras de butacas a ambos lados del espacio escénico central.[2]
Antes de su uso teatral, el local era el almacén de un taller de coches.[3]
Producciones y programación
[editar | editar código]En 2006 se funda la productora teatral Flyhard Produccions. 4 años más tarde, la Sala Flyhard inicia la actividad como sede de la compañía. Con un núcleo inicial formado por un grupo de jóvenes de Villafranca del Panadés: el director y dramaturgo Jordi Casanovas, y las actrices y actores Roser Blanch, Clara Cols, Sergio Matamala y Pablo Lammers. El nombre de la sala y la compañía proviene del texto Neoburning Generation, de 2005. La compañía presenta varios montajes en espacios escénicos de pequeño formato como ÁREAtangent (en el barrio del Raval) y otros como la Sala Beckett, el Versus Teatro o Cal Bolet de Villafranca del Panadés, hasta que con la trilogía Hardcore Videogames (Wolfenstein, Tetris o City /SimCity) obtienen cierta repercusión, con éxito de crítica y público.[2]
La programación de Sala Flyhard se basa principalmente en teatro de texto de jóvenes autores catalanes.[4] Algunas de las obras que han pasado por su cartelera son: Un hombre con gafas de pasta, de Jordi Casanovas (octubre de 2010); Litus, de Marta Buchaca (mayo de 2012), Tortugas: la desaceleración de las partículas, de Claudia Cedó (noviembre de 2014); El polvo, de Llàtzer Garcia (marzo de 2014), o El rey tuerto, de Marc Crehuet (febrero de 2013).
Por su labor, en 2015 el teatro recibió el Premio de la Crítica de Barcelona como Mejor Sala de Teatro.[2]
Publicaciones
[editar | editar código]Además de productora y sala, también publica las piezas que produce en formato de tipo de bolsillo bajo su propio sello: Edicions Sala Flyhard en su colección Teatre contemporani català.[5][6]
- La pols, de Llàtzer Garcia (2014). ISBN 978-84-940881-7-9.
- New Order, de Sergi Pompermayer (2014). ISBN 978-84-940881-8-6.
- Smiley. Una història d'amor, de Guillem Clua (2014). ISBN 978-84-940881-0-0.
- Tortugues. La desacceleració de les partícules, de Clàudia Cedó (2015). ISBN 978-84-943482-0-4.
- Mata el teu alumne, de Carles Mallol (2015). ISBN 978-84-943482-1-1.
- Caixes, de Marc Artigau (2015). ISBN 978-84-943482-2-8.
- Sunday Morning, de Carol López (2016). ISBN 978-84-943482-3-5.
- L'última nit del món, de Llàtzer Garcia, inspirada en relats de Richard Matheson, Ray Bradbury i Charles Beaumont (2016). ISBN 978-84-943482-4-2.
- L'home sense veu, de Clàudia Cedó (2016). ISBN 978-84-943482-5-9.
- Es fa fosc, de Jordi Centelles (2016). ISBN 978-84-943482-6-6.
- Refraccions, de Concha Milla (2016). ISBN 978-84-943482-7-3.
- #Lifespoiler, de Marc Angelet i Alejo Levis (2016). ISBN 978-84-943482-8-0.
- El niño de la tele, de Marc González de la Vega i Rubén Ramírez (2016). ISBN no disponible.
- La noia de la làmpada, de Marta Aran (2017). ISBN 978-84-943482-9-7.
- Sàpiens, de Roc Esquius (2018). ISBN 978-84-948105-0-3.
- AKA (Also Known As), de Daniel J. Meyer (2018). ISBN 978-84-948105-1-0.
- Ovelles, de Yago Alonso i Carmen Marfà (2018). ISBN 978-84-948105-2-7.
- Estat d'excepció, de Carla Torres (2019). ISBN 978-84-948105-3-4.
- Els dies mentits, de Marta Aran (2019). ISBN 978-84-948105-4-1.
- Jacuzzi. Un musical electoral, de Marc Rosich, amb música de Clara Peya (2019). ISBN 978-84-948105-5-8.
- Lo nuestro, d'Eugènia Manzanares (2019). ISBN 978-84-948105-6-5.
- El pequeño poni, de Paco Bezerra (2019). ISBN 978-84-948105-7-2.
- Instruccions per enterrar un pare, de Yago Alonso i Carmen Marfà (2019). ISBN 978-84-948105-8-9.
- Estigmes, de Concha Milla (2019). ISBN 978-84-948105-9-6.
- L'Habitació Blanca, de Josep Maria Miró (2021). ISBN 978-84-123650-1-6.
- Família (IM)possible, de Carol López (2022). ISBN 978-84-123650-2-3.
- El sensespai, de Lara Díez Quintanilla (2022). ISBN 978-84-123650-3-0.
- La pell fina, de Carmen Marfà i Yago Alonso (2022). ISBN 978-84-123650-4-7.
- Austràlia, d'Israel Solà (2022). ISBN 978-84-123650-5-4.
- La nit del peix kiwi, de Josep Julien (2022). ISBN 978-84-123650-6-1.
- Sílvia, de Glòria Balañà Altimira (2023). ISBN pendiente de confirmar.
- Una butaca al Pol Nord, de Mercè Sarrias (2023). ISBN 978-84-123650-8-5.
- Fake It. Fes-ho veure fins que et surti, de Marta Aran i Pau Coya (2024). ISBN 978-84-123650-9-2.
- Breu introducció al western, de Joan Yago (2024). ISBN 978-84-128408-0-3.
- Em dic Josep, de Marc de la Varga (2024). ISBN 978-84-128408-1-0.
- Passaran coses fantàstiques, de Sílvia Navarro i Perramon i Jordi Casado i Olivas (2024). ISBN 978-84-128408-2-7.
- Mary, de Lara Díez Quintanilla (2024). ISBN 978-84-128408-3-4.
- La viatgera, de Gemma Rodríguez (2025). ISBN 978-84-128408-4-1.
- Loop, de Ramon Madaula (2025). ISBN 978-84-128408-5-8.
Referencias
[editar | editar código]- ↑ Juanico Llumà, Núria (29 desembre 2020). «El 2020 en 10 moments teatrals». Ara: pp. 28-29.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Alcázar Serrat, Ivan. «Sala FlyHard». En Institut del Teatre (reconeixement), ed. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Consultado el 7 de febrero de 2022.
- ↑ Espelta, Rubén Garcia (16 de noviembre de 2020). «La Sala Flyhard celebra 10 anys d'història amb un documental - Revista Teatre Barcelona». Teatre Barcelona (en catalán). Consultado el 17 de junio de 2026.
- ↑ 3CatInfo (31 de enero de 2026). «La Sala Flyhard: 15 anys cultivant èxits teatrals des d'una "capsa de llumins"». 3CatInfo (en catalán). Consultado el 17 de junio de 2026.
- ↑ «Sala FlyHard - Llibres.cat | Llibreria online en català | La Impossible Llibreters Barcelona». www.llibres.cat (en catalán). Archivado desde el original el 8 de marzo de 2026. Consultado el 17 de junio de 2026.
- ↑ Flyhard, Sala. «Ediciones Flyhard | Sala Flyhard». www.salaflyhard.com. Consultado el 17 de junio de 2026.